Avui, després de tants de dies sense
escriure (portem un 2013 molt gos al blog) hem decidit fer una
cervesa amb calma, sense correr, per assaborir lentament mentre
xerrem, fem la copa i sinó fos perquè ja no és possible encendriem
un cigarret! O alguna altra cosa parenta del llúpol!
Evidentment ens servim una copa
d'aquelles birres que tenen imatge de licor i que ens fan sentir una
experiència diferent, una experiència lluny del que ens pot donar
una birra tradicional, i que els foranis que se'ns acosten ho fan
arrufant el nas... mira aquests olorant i buscant aroma de fruits del
bosc...!
I es que la cervesa és d'aquelles que
tenen poca escuma, de fet, l'escuma és testimonial tot i que hem fet
la prova de tirar-la amb amb brusquetat. Dóna imatge de licor. És
una cervesa fosca sense arribar a ser negre, sembla més aviat
vinagre, amb un lleuger tel molt fosc per sobre sense arribar a ser
negre... sembla en certa mesura un vi negre, un vi agre.
L'aroma és especial, agredolç,
continua la sensació de vinagre, ens agrada, un vinagre treballat,
dens i gustos. Al nas percebem la fusta de la barrica en la que ha
madurat uns mesos abans de poder-se presentar en societat. A la boca,
d'entrada dona un punt suau i sedós per mostrar després el que ens
insinuava al nas, un gust agre de vinagre del bo, amb un punt picant.
Tot i que en boca suavitza la força aromàtica i es presenta
equilibrada i suavitzada.
Aquesta és una cervesa de les que diem
especials, bona, gustosa, però que sol tenir públics molt dispars.
És una d'aquelles de les que no acceptarà matissos, o t'agrada molt
o n'ets un gran detractor. A nosaltres els estrussos segueixen sense
defraudar-nos, estan al nostre top five de mestres cervesers!
