1r aniversari zombier

Avui no toca parlar de cervesa, o millor dit d’una cervesa, aquest cap de setmana al Drunk Monk es celebra el primer aniversari de Zombier. Podriem dir que zombier és un distribuidor de cervesa, però la veritat és que ens quedariem curts, la casa dirigida per Gabriel Bocanegra. És quelcom més que distribució, per començar és garantia de bona cervesa. I de fet la carta i els tiradors són una bona mostra del que parlem…

 Avui ens podem trobar de barril grans cerveses, algunes d’elles novetat a l’estat, des de les de la península amb la zombreaker de la casa Napar Beer. Una IPA amarga, i amb els gustos florals i citrrics que li dona els llupols de columbus, citra i cascade. Fins a bones cerveses belgues Alvine i De Struise, les holendeses De molen, les nordiques de Haand i Lerving, les italianes Toccalmatto i Loverbeer i l’anglesa  Kernel…

Desprès de començar amb la bona proposta de Naparbier hem tastat dues ceveses madurades en barrica,  ja sabiem del bon saber fer de la casa alvine amb les barriques i la seva melchior madurada en una barrica de bourbon, una rossa amb un regust suau i la negra de struisse, una cervesa amb mores i madurada en una barrica d’oporto amb un cos molt interessant un gust que et desperta i activa…

L’ambient, la multiculturalitat del moment, et mous entre les taules i sents català, castellà, anglès i altres idiomes que la cervesa i la nostra capacitat de llengues fan de difícil comprensió! Però és un moment interessant. Ens arriben a la taula dues noves propostes una De Molen, Terra i herba amb llupols zaas i amarillo i romero, ens queda el dubte de si es un llupol o l’herba! Quan hi apropes el nas no hi ha dubte, és l’herba! Aromàtica, gustosa, fresca… et queda la sensació d’estar en mig del bosc, en una tarda calorosa dels estius mediterranis! I l’altre es una cervesa fosca, una de De Struise que es diu Madammeke, feta també en barrica de bourbon, fresca, suavitzada i amb força alcoholica… te una punt de fusta i varrica final molt interessant.

Segueix entrant gent, periodistes, cervesers tant dels que fan, com dels que veuen, com dels que fan les dues coses… les converses pujen parlen de tot i de res, de cereveses i de la vida, deixant de banda la crisis i la preocupació del dia a dia tots troben en aquest un moment de saltar-nos les coses que ens escalfen el cap i els somriures i les retrobades omplen els racons de la casa de l’Sven. Ens servim dues més, avui la carta té una gran dificultat per triar allò que ens ve més de gust i una gran facilitat, segur que triem alguna cosa bona! 

Ara provem una Haand la Uninöl, amb mel, arañons i ginebro (si el google traductor no ens falla al traduir enebro) una cervesa fosca i fumada… gustosa. Un fumat que dolceja, tant al nas com a la boca. I l’acompanya una rossa, la chinook, anglesa amb la seva millor tradició, fresca, cítrica, aromàtica i suau.

Tot i que no sabem si seguirem amb cerveses, i que es un dia de grans cerveses, el valor del dia d’avui és la gent, apropar-te a un grup fer l’esforç del anglès i parlar de grans cerveses, o moure’t tres metres i somriure i conversar en castellà de més cerveses… un gran moment, un gran espai, unes grans cerveses, que més podem demanar avui?

Drunk Monk Sèrie 3

Catalunya/ Bèlgica 10º

http://www.cervezabelga.com

Avui tastem una cervesa de tirador i és que, si el local és de confiança, és una gran aposta. El barril és una de les millors formes de transportar i servir la cervesa, però cal conèixer els hàbits de la casa, bàsicament en dos aspectes; un barril té un període de vida i per tant no es pot allargar en un tirador, i per altra banda cal ser molt curós en la seva neteja en cada canvi de barril per no “empastifar” el nou barril de la cervesa que la precedeix, i evitar contaminacions externes. Aquesta és la tercera d’una sèrie de cerveses que són fetes a Bèlgica, concretament per la casa Montaigu, a partir de la sol·licitud, previ disseny dels elements que la compondran, de l’Sven, el mestre de cerimònies del The Drunk Monk.

Aquesta tercera és una cervesa quàdruple, és a dir amb quatre fermentacions, que ens ha de donar una cervesa amb cos, color fosc i forta graduació alcohòlica. Mentre ens la serveixen, esperem amb delit, ja que la bona carta de presentació comença a crear expectatives sobre el que apunta. D’entrada podem observar que la imatge és l’esperada, una cervesa amb escuma cremosa i generosa, amb un to beix i que ens aguanta la mirada de forma provocadora una bona estona (ben be mig centímetre durant força temps) i deixa una bona empremta a la copa. De color és torrada, molt fosca, entre un to alt de la gama dels ambres i un marró fosc, un color que ens avança un punt de malta força torrada. En aroma podrem sentir les herbes, el torrefacte i un punt de terra

Ens la posem a la boca i sentim un cop dur i directa dins del nostre crani. Té una força considerable en el gust i una suavitat interessant en el cos. Aquest últim aspecte li permet suavitzar el cop inicial donant-li un gust fort però no agressiu. Al final li notem un punt picant i eixut... no sembla que tingui 10º, però al cap d’una estona ens fa dubtar, la nostra capacitat de baixar del tamboret ha minvat . “D’alcohol està perfecte” ens diu el nostre acompanyant d’avui! No tenim clar com tornarà al seu poble...

És una cervesa molt interessant, d’aquelles que ens serviríem per obrir una tarda o nit de xerrera, de fet se’ns donen les tantes als tres sense adonar-nos! Cal destacar la bona entesa entre la demanda o disseny de la cervesa i una bona “execució”... potser hauríem de dir elaboració però avui la professió va per dins i ens fa copsar les coses de diferent manera.