Konrad’s Stout

Noruega 10º
http://www.lervig.no/

La cervesa d’aquesta setmana podria ser ben bé un exemple de l’efecte de les xarxes socials, i es que ens hem decidit a partir d’un comentari/recomanació del Facebook, (...però si diem que el comentari és de l’Sven poc valor tindrà no... millor no ho diem!) Quan ens apropem a les neveres i el nostre estimat mestre ens veu que estem optant per aquesta el seu “Al·lucinareu” no ens deixa dubte que devem haver fet una bona tria!
Ens servim una cervesa que ja en imatge es mostra atractiva, amb presència i que fa girar a tots aquells que s’apropen a la nostra taula... bé potser serà per la pinta freakis amb la càmera, l’ordinador i la llibreta!
És una cervesa fosca... de fet molt fosca, o millor dit negra, molt negra i dona una sensació de cervesa densa, opaca i consistent. La seva escuma és també molt fosca, d’un color beige o torrat, un to toffe que es manté molta estona a la copa i deixarà petjada en el seu vidre.
L’aroma, però, ens sobta pel seu punt fumat i suavitzat, esperàvem una cervesa amb una flaire més brusca. Al to fumat s’hi afegeixen lleus aromes de terra i d’herbes.  Quan comencem a deglutir-la el primer que ens sobtarà és la força de l’amargor i la sensació de l’alcohol a la boca, ens deixarà la llengua amb una bona sensació, un punt aspre i el retorn del gust en boca. Podrem notar els punt torrefactes de la malta, amb traces de cafè, de fruits secs, de xocolata  i de caramel de flam (del cremat!). Ens queda la sensació que té un punt d’agresivitat en boca, segurament per la percepció i la força de l’alcohol. En boca és un punt sec, calent, amb certa cremor... però de fet ja és el que esperem d’una Russian Imperial Stout!

1r aniversari zombier

Avui no toca parlar de cervesa, o millor dit d’una cervesa, aquest cap de setmana al Drunk Monk es celebra el primer aniversari de Zombier. Podriem dir que zombier és un distribuidor de cervesa, però la veritat és que ens quedariem curts, la casa dirigida per Gabriel Bocanegra. És quelcom més que distribució, per començar és garantia de bona cervesa. I de fet la carta i els tiradors són una bona mostra del que parlem…

 Avui ens podem trobar de barril grans cerveses, algunes d’elles novetat a l’estat, des de les de la península amb la zombreaker de la casa Napar Beer. Una IPA amarga, i amb els gustos florals i citrrics que li dona els llupols de columbus, citra i cascade. Fins a bones cerveses belgues Alvine i De Struise, les holendeses De molen, les nordiques de Haand i Lerving, les italianes Toccalmatto i Loverbeer i l’anglesa  Kernel…

Desprès de començar amb la bona proposta de Naparbier hem tastat dues ceveses madurades en barrica,  ja sabiem del bon saber fer de la casa alvine amb les barriques i la seva melchior madurada en una barrica de bourbon, una rossa amb un regust suau i la negra de struisse, una cervesa amb mores i madurada en una barrica d’oporto amb un cos molt interessant un gust que et desperta i activa…

L’ambient, la multiculturalitat del moment, et mous entre les taules i sents català, castellà, anglès i altres idiomes que la cervesa i la nostra capacitat de llengues fan de difícil comprensió! Però és un moment interessant. Ens arriben a la taula dues noves propostes una De Molen, Terra i herba amb llupols zaas i amarillo i romero, ens queda el dubte de si es un llupol o l’herba! Quan hi apropes el nas no hi ha dubte, és l’herba! Aromàtica, gustosa, fresca… et queda la sensació d’estar en mig del bosc, en una tarda calorosa dels estius mediterranis! I l’altre es una cervesa fosca, una de De Struise que es diu Madammeke, feta també en barrica de bourbon, fresca, suavitzada i amb força alcoholica… te una punt de fusta i varrica final molt interessant.

Segueix entrant gent, periodistes, cervesers tant dels que fan, com dels que veuen, com dels que fan les dues coses… les converses pujen parlen de tot i de res, de cereveses i de la vida, deixant de banda la crisis i la preocupació del dia a dia tots troben en aquest un moment de saltar-nos les coses que ens escalfen el cap i els somriures i les retrobades omplen els racons de la casa de l’Sven. Ens servim dues més, avui la carta té una gran dificultat per triar allò que ens ve més de gust i una gran facilitat, segur que triem alguna cosa bona! 

Ara provem una Haand la Uninöl, amb mel, arañons i ginebro (si el google traductor no ens falla al traduir enebro) una cervesa fosca i fumada… gustosa. Un fumat que dolceja, tant al nas com a la boca. I l’acompanya una rossa, la chinook, anglesa amb la seva millor tradició, fresca, cítrica, aromàtica i suau.

Tot i que no sabem si seguirem amb cerveses, i que es un dia de grans cerveses, el valor del dia d’avui és la gent, apropar-te a un grup fer l’esforç del anglès i parlar de grans cerveses, o moure’t tres metres i somriure i conversar en castellà de més cerveses… un gran moment, un gran espai, unes grans cerveses, que més podem demanar avui?

Drunk Monk Sèrie 3

Catalunya/ Bèlgica 10º

http://www.cervezabelga.com

Avui tastem una cervesa de tirador i és que, si el local és de confiança, és una gran aposta. El barril és una de les millors formes de transportar i servir la cervesa, però cal conèixer els hàbits de la casa, bàsicament en dos aspectes; un barril té un període de vida i per tant no es pot allargar en un tirador, i per altra banda cal ser molt curós en la seva neteja en cada canvi de barril per no “empastifar” el nou barril de la cervesa que la precedeix, i evitar contaminacions externes. Aquesta és la tercera d’una sèrie de cerveses que són fetes a Bèlgica, concretament per la casa Montaigu, a partir de la sol·licitud, previ disseny dels elements que la compondran, de l’Sven, el mestre de cerimònies del The Drunk Monk.

Aquesta tercera és una cervesa quàdruple, és a dir amb quatre fermentacions, que ens ha de donar una cervesa amb cos, color fosc i forta graduació alcohòlica. Mentre ens la serveixen, esperem amb delit, ja que la bona carta de presentació comença a crear expectatives sobre el que apunta. D’entrada podem observar que la imatge és l’esperada, una cervesa amb escuma cremosa i generosa, amb un to beix i que ens aguanta la mirada de forma provocadora una bona estona (ben be mig centímetre durant força temps) i deixa una bona empremta a la copa. De color és torrada, molt fosca, entre un to alt de la gama dels ambres i un marró fosc, un color que ens avança un punt de malta força torrada. En aroma podrem sentir les herbes, el torrefacte i un punt de terra

Ens la posem a la boca i sentim un cop dur i directa dins del nostre crani. Té una força considerable en el gust i una suavitat interessant en el cos. Aquest últim aspecte li permet suavitzar el cop inicial donant-li un gust fort però no agressiu. Al final li notem un punt picant i eixut... no sembla que tingui 10º, però al cap d’una estona ens fa dubtar, la nostra capacitat de baixar del tamboret ha minvat . “D’alcohol està perfecte” ens diu el nostre acompanyant d’avui! No tenim clar com tornarà al seu poble...

És una cervesa molt interessant, d’aquelles que ens serviríem per obrir una tarda o nit de xerrera, de fet se’ns donen les tantes als tres sense adonar-nos! Cal destacar la bona entesa entre la demanda o disseny de la cervesa i una bona “execució”... potser hauríem de dir elaboració però avui la professió va per dins i ens fa copsar les coses de diferent manera.

Kriek

Bèlgica 6,9º

http://www.tgaverhopke.be

 

Un cop més l’etiqueta ens ha pogut, la imatge exterior d’aquesta cervesa trenca amb el nostre tòpic que els belgues no saben de disseny i la seva etiqueta sòbria i clara ens ajuda a prendre aquesta decisió. Això i, segurament, el fet que sigui una cervesa d’aquelles que es diuen “diferents”, d’aquelles que no agraden a tothom, és a dir d’aquelles que tenen el seu públic... bé de fer totes tenen el seu públic, no?

Ens servim en copa i ja comença a denotar que és diferent, si algú s’apropa a nosaltres pensarà que ens estem fent un “tinto de verano” i és que la cervesa d’avui ens mostra aquesta imatge, de color rogenc, rosat, en certa mesura un Bordeus aigualit amb una escuma lleugera i gran i to brillant i transparent dona més la sensació d’un cava rosat o d’un vi rosat d’agulla, un matheus per exemple, o d’una barreja tosca de vi amb gasosa més típica de les guinguetes d’algunes platges de la costa peninsular que no pas d’estar a la barra de can Sven!

Aquesta cervesa es feta a partir del sistema de fermentació espontània i acabada amb una gran quantitat de fruita, en aquest cas cirera, que li aportarà els sucres necessaris per donar feina al nostre amic fong, de fet el nostra treballador amic no donarà a l’abast i les cireres deixaran una considerable traça de sucre afegit. Al nas ja ens destacarà aquest aspecte, notarem l’acidesa i la frescor de les geuzes però ens destacarà, també, l’aroma dolcenc i empallegós de les cireres madures.

La bombolla ens destacarà en boca per la seva suavitat, per donar un pessigolleig lleuger a la nostra llengua, i el gust és principalment dolç, potser menys del que el nas ens podia indicar i menys del que la quantitat de cirera (pot arribar a un 30%) que sabem que hi posen. La dolçor va acompanyada d’altres traces: suau, sedosa, fresca i un punt àcida. Amb poca força alcohòlica i un cos molt suau, refresca i ajuda a passar les calors del final d’estiu.

Dirty Bastard

EEUU 8,5º

http://foundersbrewing.com

Avui no sabem per on iniciar l’anàlisi de l’etiqueta… massa informació? Per començar l’estil, Scotish Ale , ens pensàvem que els escocesos només sabien destil·lar la malta, però ja fa temps que demostren el contrari.  Aquest estil ens apunta a una cervesa d’alta fermentació, amb deu maltes diferents, més maltejada, i de caràcter  fort. L’etiqueta segueix donant dades en aquesta línia, ens avisen de 8,5º i 50 IBU. Per acabar també comentarem el nom, Dirty Bastard, que si el nostre anglès no ens falla, és alguna cosa així com “brut bastard”, que ens recorda a pelis de Clint Eastwood.

Al servir-nos podem observar una cervesa amb bombolla gran i poca escuma, d’un color veig o toffe, que desapareix ràpidament. Avui si que en el color no hi ha dubte, ambre, de fet ambre fosc, de fet molt fosc! És a dir, que casi estem en els marrons ataronjats del ambre, és opaca i sembla molt densa. El color, la densitat, l’escuma ens segueixen donant pistes de la cervesa, del cos, de la força.

En olor ens segueix apuntant aquesta idea, aquest cop amb aromes de maltes, de dolçor, de mel o caramel, és un aroma atractiu, suggerent, engrescador, promet. “Sven, una forquilla i un ganivet!” I és que avui tot apunta a que tenim dins la copa una d’aquelles cerveses amb cos, densa, saborosa, gustosa, de les que cal mastegar!

En boca notem que efectivament dolceja, té un punt alcohòlic però molt ben integrat, és amarga, els seus 50 IBU es fan notar en boca, tot i que en aroma no han estat molt pressents. La bombolla gran que notem en boca no té la presència que esperàvem.  Copsem els gustos de maltes, la sensació d’herba fresca i gust de la terra. És una cervesa ben elaborada, la força de la malta, l’alcohol i els llúpols són equilibrats, deixant una sensació de tenir-ho tot molt ben posat, lligat i integrat.

Headhunters - Jo Nesbø

Ja fa molts anys que els autors suecs de novel·la negra em tenen fascinat, Mankell, Larsson, jungsted o  Läckberg, han estat a la meva tauleta de nit amb els seus misteris i els seus personatges.  Però a poc a poc he anat avançant i creuant fronteres, a vegades per consells de bons amics o a vegades per simple curiositat. I vaig arribar al Nesbø per descobrir el seu policia Harry Hole turmentat per uns fets passats a Australia i al sud est asiàtic que els editors de la península no volen que descobrim (no han traduït els primers llibres de la saga!).

Per això al entrar a la típica sessió de cinema infantil (o familiar) d’agost, vaig correr a prendre nota de la propera estrena (24 d’agost) d’una peli basada en un llibre d’aquest autor. Em varen faltar poques hores per tenir-lo entre les mans, per poder-lo llegir abans d’anar a veure-la, la veritat és que després de la primera decepció de no poder  veure, de moment, l’inspector Hole a la pantalla, ha estat un llibre captivador.

La història comença amb una presentació, més aviat lenta, del personatge, del seu entorn i de la seva doble vida... cercatalents i lladre de quadres. Per entrar tot seguit a una trama ràpida, intensa i desconcertant. Amb acció, amb moments irònics, amb sorpreses, amb tensió... En situacions que et fan emprenyar i que et fan sentir simpatia pel personatge i justificar els seus fets, amb moments d’ironia i somriure, amb sensacions de fàstic escatològic, amb girs inesperats de la trama i amb finals que no esperes!

Nesbø torna a sorprendre, i em va tornar a tenir enganxat al llibre en tot moment, m’acompanyava a la platja, a dormir, a la cuina i al wc fins que no vaig resoldre el final, si alguna cosa li he de criticar és que se’m va fer curt!

No es d’estranyar que l’hagin dut a la gran pantalla, en quedes pensant  que era abans, l’ou o la gallina, o en aquest cas és un llibre per fer una peli o una peli per fer un llibre! Ara et queda el dubte, estarà a l’alçada la peli? Com hauran resolt algunes escenes?... No queda remei, caldrà anar al cine!

La veritat és que la peli està a l’alçada, amb ritme, amb tensió i un punt d’ironia va desgranant la trama del llibre. Tot i que es permeten algun canvi en la trama, suposadament per adaptar –se al llenguatge de la pantalla, però manté l’essència del llibre i l’esperit de la trama i dels personatges... imprescindible llibre i pel·lícula, o millor pel·lícula i llibre!